miércoles, 5 de marzo de 2008

Noies voramar. Mª del Mar Bonet.


NOIES VORAMAR

Cercàveu, désquena a la platja, la sal assecada.
Serena va passar la barca, enlairant la vela.

Un vestit blanc us va oferir
L´haguéssiu vist girant els ulls a l´horitzó.

La vela ennegrí de pena mentre s´allunyaba...


MUCHACHAS A LA ORILLA DEL MAR

De espaldas al mar recogíais la sal.
Pasó una barca con la vela la viento.

Os ofrecía un vestido blanco
que habríais visto volviéndoos hacia el horizonte.

La vela ennegreció de pena, mientras se alejaba...

No hay comentarios: