martes, 7 de abril de 2009

Voz Secreta.

NO SÉ COM ACABARÀ

No sé com acabarà
tot aquest joc,
el gest que vós perdeu
i que jo guard.
Seríeu ben rebut,
si l'esperança
dugués el vostre alè
fins als meus llavis.
Els llocs on ens trobam,
plens de recances,
disfressen intencions
i ens desseparen.

Si em donau una mà,
vet aquí l'altra;
si pensau en un bes,
vet aquí els llavis.
Esper que em crideu,
fa tantes nits,
semblant que del meu cos
anau fugint.

I quan de mi
tendreu esment,
hauré de guardar per a mi
aquest pensament.
Voldria reposar dins vós,
portal ombriu,
i oblidar la por
i el temps que ens queda.

I que fos tan fort
el nostre abraç
que no es sabés
on jo me mor,
on naixeu vós...


DINTRE TEU

Quan el teu cos obri el seu pit
i em deixi caminar per les estances,
s'obriran les finestres del teu camp
i veuré el blat groc crescut
de les teves velles esperances.

Quan els teus ulls s'obrin per a mi
i deixin travessar el seu color
d'aire pur sobre el mar
de llàgrimes salades.

Quan sigui festa dintre teu
i obris el portal a la ventada,
deixa'm cantar-te una cançó
i ser la primera convidada.

Quan tot el teu cos deixi de ser
un món tancat amb clau
al que no hi tenc entrada,
llavors naixeran clarors
i jardins que mostren el cel
amb boires blanques.

Mª del Mar Bonet

(de "Secreta Veu")

4 comentarios:

M.D.Meridio dijo...

Me encanta esta mujer. Que bonitos poemas. Como canta!! Cada día me gusta más. Estoy deseando que saque nuevo disco y poder volver a escucharla en directo.

La verdad es que sus canciones parecen estar hechas para tu blog, y su música suena tan bien que podría ser otra auténtica Sirena.

Gracias Mermaid.

Antje dijo...

Sieht gut aus, aber ich verstehe gar nichts. Könntest du bitte mal übersetzen?

Mermaid Lullaby dijo...

Dichtung sollte man nie übersetzen. Es gibt in der Poesie einen gewissen Geist, der in der Übersetzung verloren wird. Trotzdem werde ich es für dich versuchen.

NO SÉ CÓMO ACABARÁ

No sé cómo acabará
todo este juego,
el gesto que tú pierdes
y que yo guardo.
Serías bien recibido
si la esperanza
llevara tu aliento
hasta mis labios.
Los lugares donde nos encontramos,
llenos de incertidumbre,
disfrazan intenciones
y nos separan.

Si me das una mano,
toma aquí la otra;
si piensas en un beso,
toma los labios.
Espero que me llames
hace tantas noches,
parece que de mi cuerpo
estás huyendo.

Y cuando
sepas de mí,
habré de guardar en mi interior
este pensamiento.
Querría reposar en ti,
portal sombrío,
y olvidar el miedo,
y el tiempo que nos queda.

Y que fuese tan fuerte
nuestro abrazo
que no se supiera
dónde muero yo,
dónde naces tú.

DENTRO DE TI

Cuando abras tu pecho
y me dejes caminar por las estancias,
se abrirán las ventanas de tus campos
y veré el trigo dorado crecido
de tus viejas esperanzas.

Cuando tus ojos se abran para mí
y me dejen atravesar su color
de aire puro sobre el mar,
de lágrimas saladas.

Cuando sea fiesta en tu interior
y abras la puerta al viento,
déjame cantarte una canción
y ser la primera invitada.

Cuando todo tu cuerpo deje de ser
un mundo cerrado con llave
al que no tengo entrada,
entonces se abrirán claros
y jardines que muestren el cielo
con nubes blancas.


Bitte schön.

Antje dijo...

Klingt doch auch ganz gut auf spanisch!
Ein liebes Dankeschön.